EVOLUCIÓ
CONTRA CREACIÓ
El Periódico 18/9/05
JOSÉ MANUEL Sánchez Ron
Membre de la Real Academia Española i catedràtic
d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma
de Madrid.
Charles Darwin va donar a conèixer la seva teoria de l'evolució el 1859, en un llibre
que des d'aleshores forma part de les obres més importants de la cultura universal: On the Origin of Species. Menys d'un
any després, un bisbe de mal record va intentar menysprear
la nova teoria amb unes vergonyoses paraules: "Voldria
preguntar al professor Huxley... sobre la seva creença
que procedeix d'un mico. ¿Aquesta ascendència
prové del costat del seu avi o del de la seva àvia?"
Paraules a les quals el mateix Thomas Huxley, distingit biòleg,
va contestar amb la dignitat que ell mateix, Darwin i la ciència
es mereixien: "No tindria cap vergonya d'haver sorgit
d'un origen com aquest; però sí que m'avergonyiria
procedir d'algú que prostitueix els dons de la cultura
i l'elo- qüència al servei dels prejudicis i la
falsedat".
Fa, doncs, gairebé 150 anys
que disposem d'un dels instruments científics que més
bé, i amb més èxit, ens han ajudat en
la tasca de conèixer quins van ser els nostres orígens.
I el mateix temps ha passat des que la idea de l'evolució
de les espècies que poblen la Terra (entre les quals,
agradi o no agradi, figura l'espècie humana) ha estat
atacada per motius en els quals les creences religioses ocupen
un lloc preferent.
Els Estats Units, la nació més
poderosa del planeta, líder en l'avanç de la
ciència, s'ha distingit a l'hora de lluitar en contra
de la teoria de l'evolució. A començaments de
la dècada del 1920, diversos estats van prohibir l'ensenyament
de l'evolució, decisió que va ser anul.lada,
per anticonstitucional, el 1968 pel Tribunal Suprem. Poc després,
no obstant, la dècada de 1970, Arkansas i Louisiana
van introduir una norma que exigia que s'havia de dedicar
el mateix temps als col.legis a ensenyar una interpretació
literal del Gènesi, és a dir, al creacionisme,
que a l'evolució (novament, aquesta norma va ser revocada
pel Tribunal Suprem, el 1987). Però la història
no es va aturar aquí: el 1999, el Consell Escolar de
Kansas va aprovar eliminar l'evolució, així
com la teoria del Big Bang, dels programes científics
de l'Estat. No se'n prohibia l'ensenyament, però sí
que el tema s'inclogués als exàmens que es realitzessin
a tot l'Estat.
FA UNS DIES, a primers d'agost, el
president nord-americà, George Bush, ha tornat a la
càrrega, aquesta vegada utilitzant una vella tàctica,
la d'utilitzar altres paraules: en lloc de creacionisme, ara
es parla de "disseny intel.ligent" (algú
--un Déu-- devia dissenyar la vida, i en particular
la humana). Concretament, el que ha fet és manifestar
que s'hauria de tractar del "disseny intel.ligent"
al mateix temps que de l'evolució quan s'ensenya als
estudiants sobre la creació de la vida. "Crec
--va dir-- que part de l'educació és exposar
a la gent diferents escoles de pensament".
"Exposar a la gent diferents escoles
de pensament". Pot sonar bonic, fins i tot democràtic,
però amaga fal.làcies evidents: en ares a un
principi pluralista com aquest, ¿hem d'ensenyar els
principis de la democràcia juntament amb els de la
tirania?, ¿dedicar el mateix temps a l'alquímia
que a la química, a la física d'Aristòtil
que a la d'Einstein?, ¿introduir els joves en els principis
de la màgia al mateix temps que ens esforcem a ensenyar-los
els fonaments de la ciència? S'obliden, per una altra
part, els que argumenten com el senyor George Bush, d'un detall
important: fins a la data l'ensenyament de la religió
--és a dir, del creacionisme o del disseny intel.ligent--
ha ocupat molt més espai i temps en els programes d'estudi
que la idea o teoria de l'evolució. Qui necessita més
ajuda no és l'ensenyament de les religions, que compten
amb tota mena d'instruments de promoció, dins i fora
de l'escola, sinó l'evolucionisme.
Hi ha un altre argument, que gairebé és vergonyós
recordar: el creacionisme, el disseny intel.ligent, pot consolar
la nostra existència (una cosa perfectament comprensible),
però no ha explicat mai res. Ens protegeix davant del
desemparament d'una existència de la qual desconeixem
l'origen i el sentit, encara que de cap manera il.lumina el
nostre enteniment, la facultat que tant valora la nostra espècie.
Contràriament, la idea de l'evolució,
ja sigui a la manera de Darwin o en altres versions, no ho
explica tot, per descomptat, però sí que explica
moltes coses, i cada vegada més.
EN REALITAT, el senyor Bush no és
sinó la punta més notòria d'un enorme
iceberg que integren institucions com The Discovery Institute,
fundat el 1991 per un alt funcionari de l'Administració
de Reagan. El disseny intel.ligent s'ha convertit en una part
tan important de les activitats d'aquest institut que ha creat
una divisió, el Centre per a la Renovació de
la Ciència i la Cultura, que dedica tot el seu temps
a aquesta causa. La seva tàctica ha estat resumida
amb aquestes paraules: "Utilitzar el disseny intel.ligent
com un instrument per combatre l'evolució i així
promoure una agenda politicoreligiosa conservadora".
En ocasió de la mort de Kirthely
Mather, que havia testificat a favor de l'evolució
en un judici que es va celebrar l'any 1925 a Tennessee contra
un professor d'institut, John Scopes, que va ser condemnat
per ensenyar la teoria de l'evolució, el gran naturalista
i divulgador científic Stephen Jay Gould va escriure
el 1983: "Quan penso que tornem a estar embrancats en
la mateixa lluita per un dels conceptes més ben documentats,
més convincents i excitants de tota la història,
no sé si riure o plorar". Doncs això mateix,
però 20 anys més després.
