Lévi-Strauss: "Demano respecte
pel que ens envolta"
L'antropòleg afirma que el
guardó de la Generalitat el fa sentir "una mica
més jove"
CARLES PRATS
PARÍS
El guanyador del Premi Internacional
Catalunya 2005 té dificultats per caminar i fa servir
un bastó ben gruixut per desplaçar-se. La
seva dona, que està al cas de tot en tot moment,
no li treu la vista de sobre i li dóna un cop de
mà quan el veu en dificultats. Tot i els seus 97
anys, el cervell del cèlebre etnòleg continua
tan despert com sempre. Claude Lévi-Strauss té
poca tirada per les entrevistes, però el guardó
que li ha atorgat la Generalitat li dóna forces per
marcar el ritme i no es deixa aclaparar pels periodistes
que l'esperen a la Maison de la Catalogne.
El vell etnòleg expressa la
seva gratitud a Catalunya per aquest premi "de tant
prestigi" que l'ha "emocionat". Després
d'afirmar que ja no té edat de rebre ni de donar
distincions, perquè és massa vell per figurar
en un jurat, diu que el guardó l'ha fet sentir "una
mica més jove". I aquest sentiment l'anima a
llançar aquest missatge: "Demano més
respecte pel món i tot el que ens envolta".
Lévi-Strauss no coneix gaire
bé Catalunya i tampoc visitarà el país
per recollir el premi, ja que l'entrega se celebrarà
el 13 de maig a la seu de l'Académie Française
a París. De jove havia estat a la capital catalana,
el 1935. Anys després va passar unes setmanes a Perpinyà,
on va ser professor. Però el que més el va
marcar va ser el viatge que va fer als 26 anys al Brasil.
"Continuo molt lligat a aquell país, allà
va començar la meva carrera". Una carrera que
l'ha portat, per exemple, a rebre la Legió d'Honor
francesa i a ser batejat com el pare de l'estructuralisme
en les Ciències Socials.
L'etnòleg treu importància
al seu llegat intel.lectual i rebutja que sigui un dels
pensadors més influents del segle XX. "El que
més ha patit l'estructuralisme és l'esforç,
que no va durar gaires anys, per trobar-li una doctrina
filosòfica i un missatge per als nostres contemporanis.
El que els meus col.legues i jo hem intentat fer és
molt modest i consisteix a introduir en les ciències
de l'home una mica més de rigor i concentrar-nos
en àrees on és possible fer-ho i que no són
les més importants per a la filosofia, la metafísica
o la política".
Lévi-Strauss va recórrer
a la lingüística per estudiar els pobles. Va
descobrir que aplicant les estructures del llenguatge a
la cultura i els mites les diferències entre pobles
s'esvaeixen. No obstant, considera que el món que
ell va estudiar ja no és l'actual. "La població
s'ha triplicat. La meva vida haurà coincidit amb
el segle anterior i jo pertanyo a aquell altre segle".
CANVIS PROFUNDS
La vida ha fet un gran tomb: "Si
avui volguéssim representar a la vitrina d'un museu
com viu actualment un poble de Nova Guinea, hauríem
de posar al costat dels estris tradicionals un sac de cafè
i un Toyota. Cap museu pot representar estils de vida que
han canviat tant".
Però malgrat aquests canvis
i l'homogeneïtzació de les cultures a causa
de la influència occidental, aquestes cultures encara
conserven, assegura, "una mina d'informació
que no ha estat recollida". Lévi-Strauss considera
que hi ha molta feina a fer. "Si veiem una tendència
a la uniformització és, potser, perquè
som en part cecs i no ens en adonem que en aquest món
monòton i homogeni comencen a sorgir altres diferències
que ens sorprendran i seran la matèria de l'etnologia
del futur".
L'espècie humana, assenyala,
"només està de pas pel planeta"
i una vegada extingida, amb prou feines quedarà cap
rastre del seu pas per la Terra: "El món al
nostre voltant -- explica-- és immens comparat amb
la nostra pobra espècie. Per això, si formulés
un desig per al segle actual seria que hi hagués
més respecte pel món que ens envolta".
Noticia publicada a la pàgina 68 de l'edició
de 3/31/2005 de El Periódico -
