FACTORS QUE HAN AJUDAT A L'EVOLUCIÓ HUMANA

L'evolució no és lineal. Apareix com un conjunt d'intents (provatures) que fa la natura per permetre una millor adaptació dels éssers vius a l'ambient. D'aquestes provatures moltes fracassen (perquè són excessivament complicades, perquè només un petit nombre d'elements fan l'adaptació...). En alguns casos hi ha espècies que no han patit canvis durant milions d'anys i d'altres que canvien molt de pressa (per exemple, les mosques fan mutacions per adaptar-se als matamosques, DDT...). Al mateix temps que hi ha evolució, lenta i imperceptible al llarg de moltes generacions, hi ha també mutacions: canvis sobtats i sovint imprevisibles. En el cas dels humans hi ha una sèrie de factors que han ajudat a convertir-lo en l'únic representant de l'estadi evolutiu psicosocial. Aquestes característiques són fonamentalment set:

1.- L'home té un ritme de desenvolupament lent. Des del naixement fins a la maduresa reproductiva hi ha un llarg període d'aprenentatge que permet desenvolupar el pensament racional.

2.- La vida arbòria. Evolutivament l'origen de l'home és la vida arbòria, pròpia dels primats. Això va fer que l'home desenvolupés la visió binocular perfecta, perquè es posava dempeus a les branques dels arbres, i va ajudar també a desenvolupar el cervell (molts animals tenen una visió molt defectuosa: especialment els gossos)

3.- La gregarietat. L'home viu en grups (és gregari). Això l'ha ajudat a desenvolupar el pensament conceptual i el llenguatge.

4.- La varietat reproductiva. Tendeixen a néixer aproximadament el mateix nombre de mascles que de femelles humanes (amb una petita majoria estadística d'homes, que viuen menys anys i per això hi ha més dones que homes). Això fa possible una gran varietat dels aparellaments i una gran riquesa genètica.

5.- La postmaduresa. Els éssers humans sobreviuen generalment molt de temps després del naixement de les cries, això fa possible la transmissió d'hàbits culturals. (els insectes i la majoria dels peixos no arriben a conèixer la següent generació i molts mamífers moren quan les cries són molt petites, de manera que tota l'experiència que vulguin transmetre a la generació jove l'han de confiar als gens; els humans en canvi podem fer també una transmissió cultural)

6.- L'existència de la mà. La mà és un mecanisme no especialitzat. Hi ha un eix mà-cervell.

7.- L'estratègia de reproducció qualitativa. En el món animal hi ha dues formes de reproduir-se:

a.- Estratègia quantitativa: Multiplicar la quantitat i disminuir la qualitat (ser molts, però al mateix temps ser poc sofistificats). És l'opció evolutiva dels insectes.

b.- Estratègia qualitativa: Disminuir la quantitat i augmentar la qualitat (ser "pocs, però bons"). És l'opció pròpia dels mamífers i més especialment de l'home (parts llargs, d'una sola cria generalment). Com a principi ecològic general, els éssers més complexos tenen menys possibilitats de reproduir-se (perquè gasten més energia: piràmide ecològica). Però, també com a principi ecològic general, quan la vida se sent amenaçada tendeix a augmentar la reproducció.