Textos, Apunts, Activitats, Notícies, Links, Fòrum.
MENÚ
Textos

Inici

Textos

Apunts

Activitats

Notícies

Links

Fòrum

 

 

Cultura no humana

J. Sabater Pi - Pere Tobaruela

La diferència és la raó d'existir, que com a humans hauríem de cultivar i desenvolupar; però la diferència també és el motiu de tots els conflictes.
HENRI LEFÈBVRE

Durant els darrers cinquanta anys, i a partir del conjunt de dades recollides sobre les capacitats conductuals dels ximpanzés, es pot concretar un etograma de l'espècie, o sigui, es pot elaborar un inventari de pautes fixes de comportament, en seqüències significatives, d'aquest animal. Els estudis pioners en aquest sentit van ser portats a terme pels japonesos Itani i Tokuda l'any 1948. Els al·ludits científics van observar per primer cop la capacitat d'adquirir conductes culturals dels Macaca Fuscata, un primat autòcton del Japó.

La constatació d'aquestes primeres observacions es va produir cinc anys més tard. El mes de setembre de 1953 el també japonès Kawamura va veure, a l'illa de Koshima, com la femella de Macaca fuscata F-111, de quinze mesos d'edat, rentava al mar amb les mans algunes de les patates que els havien subministrat. En una altra observació feta al novembre de 1954, es va anotar que el mascle M-10, de dotze mesos, també havia après a rentar les patates.

El gener de 1955, el mascle M-12 i la femella F-105, mare de F-111 -que podríem anomenar la descobridora d'aquesta "cul-tura"-, rentaven regularment els tubèrculs. 0 sigui, un any després de la "descoberta" de F-111, quatre individus havien après la tècnica de rentar les patates. El 1957 el nombre va augmentar a quinze; i l'any 1962, amb una po-blació de cinquanta-nou individus, trenta-sis rentaven regularment les patates.

Kawamura va comprovar que la dinàmica d'aquest aprenentatge seguia una línia que s'iniciava en un individu infantil, passava als seus companys de joc de la mateixa edat, després a les seves mares i, en última instància, als mascles adults. El mateix científíc també va obser-var com la femella F-111 recollia grapats de blat de moro barrejat amb sorra, els posava a l'aigua i recollia els grans que suraven. Aquesta habilitat va seguir la línia de difusió "cultural" que acabem de descriure.

Utilització d'estris
La investigadora Jane Goodall, al seu torn, va ser la primera a adonar-se que els ximpanzés fabricaven estris. A principis dels anys seixanta, Goodall va descobrir que els ximpanzés que vivien a la vora oriental del llac Tanganika havien desenvolupat una tècnica acurada per construir una mena de bastons molt llargs i prims a base de lianes. Agafaven una liana i la netejaven de tot, traient-li l'escorça i els pecíols. Fet això, esmolaven la punta. Amb aquest estri els ximpanzés aconsegueixen "caçar" tèrmits en els seus propis formiguers.

Amb paciència i habilitat, un individu introduïa aquest peculiar bastó per un forat de ventilació del formiguer. Mica en mica, fent-lo rotar, el bastó arribava a les cambres interiors, on estaven els tèrmits. Aquests, davant l'amenaça, obrien les seves mandíbules i atacaven l'invasor, agafant-se fortament a ell. Aleshores, el ximpanzé treia l'estri i, abans que es deixés anar, capturava la seva presa.

El descobriment de Goodall donà origen a la denominada Termite Tunnel Probing Area. Una segona àrea cultural, descoberta l'any 1966 per un dels autors que subscriu aquestes paraules, Jordi Sabater Pi, a les muntanyes d'Okorobikó de la Guinea Equatorial, és la coneguda pels especialistes com la Termite Mound Digging Area. Els ximpanzés d'aquestes muntanyes fabriquen uns bastons molt regulars, rectes i lleugerament flexibles, d'unes dimensions aproximades de 50 centímetres de longitud i 10 mil·límetres de diàmetre. Amb aquestes eines els animals perforen i excaven els termiters. Un cop hi troben els tèrmits, els agafen amb les mans i se'ls mengen immediatament. L'any 1986, el japonès Sugiyama va descobrir una cultura exactament igual a la descrita a la regió del riu Ntem, al Sud Camerun, a un centenar de quilòmetres a l'est d'Okorobikó.

Una tercera àrea cultural és l'anomenada científicament Hard Nut Cracking Area, que va ser estudiada originàriament per Strushaker i Rham i que abasta Costa d'Ivori, Senegal i Libèria. Els ximpanzés empren pedres per trencar els fruits, extraordinàriament durs, de la Panda oleosa, Parinarí excelsa i Coula edulis, amb la finalitat de poder consumir les seves respectives llavors. Els fruits són cololocats so-bre una gran pedra que fa les vegades d'enclusa. Els animals, amb una pedra "martell", d'un pes que oscilola entre els 2 i 9 quilograms, trenquen els fruits sense arribar a aixafar-los. S'ha comprovat, a més, que els ximpanzés tenen un sofisticat sistema per mesurar la distància existent entre les pedres i els arbres po-tencialment portadors de fruits. Com a conseqüència, han desenvolupat un mapa mental evolucionat i complex que els permet disposar de les pedres necessàries esmerçant un consum mínim d'energia.

Quant a la utilització d'estris, d'objectes naturals a manera d'utensilis, podem dir que els ximpanzés són els primats que en fan servir més. Pedres, per aixafar aliments, per trencar closques, per obrir fruits, per fabricar objectes; branques, per examinar de lluny objectes o per fer forats; fulles, per obtenir líquids per empapament, per rentar-se les dents, per rascar-se l'esquena, per protegir-se de la pluja, per utilitzar com a bosses; branques amb fulles per es-pantar insectes; branques amb punxes per intimidar depredadors; bastons per obtenir insectes i invertebrats...

Aquestes conductes reuneixen, en qualsevol cas, els requisits que molts antropòlegs exigeixen per poder considerar-les culturals. Són innovadores, es disseminen a partir d'un nucli inicial, les eines són significativament uniformes, es desenvolupen en el marc d'una veritable tradició cultural, perduren durant diverses generacions, etcètera.

Plantes medicinals, religió...
Els ximpanzés també han desenvolupat moltes conductes culturals de tipus social, que sorprenen per la seva extraordinària originali tat. Per exemple, aquests animals tenen un ampli coneixement de les plantes medicinals. Els especialistes afirmen, en aquest sentit, que aquests animals coneixen més d'una cinquantena de plantes amb qualitats curatives. És més, sovint hi ha una gran coincidència entre les plantes medicinals que fan servir els ximpanzés i determinats grups de pobles aborígens, de l'interior del continent africà. El cas és que tenim una espècie animal amb una farmacopea pròpia: amb coneixement de plantes per protegir els intestins dels paràsits, per prevenir afeccions hepàtiques, per pal3liar els dolors menstruals, per facilitar el part... Hi ha alguns individus que es dediquen a "investigar", a buscar plantes medicinals per millorar la qualitat de vida de grup.

Però no és tan sols això. Els ximpanzés tenen capacitat comunicativa a nivell emocional; capacitat d'activitat cooperativa per a la caça, per a la distribució d'aliments; capacitat per mantenir relacions familiars estables entre mare, fills i néts; capacitat per mantenir relacions sexuals promíscues, com ara l'incest; capacitat per al coneixement de l'esquema corporal; capacitat estètica...

I una darrera qüestió. Segons afirma el primatòleg Frans de Waal, els ximpanzés també resen. "Jo mateix he observat -diu l'al·ludit primatòleg- aquests animals quan comencen una curiosa i rítmica dansa ritual de la pluja abans d'una tempesta. Està documentat que és la mateixa dansa que algunes tribus ballen, davant de grans salts d'aigua, amb la finalitat d'adorar la natura. De fet, hi ha primatòlegs que consideren aquesta dansa com l'inici de la religió en el nostre planeta".

Jordi Sabater Pi i Pere Tobaruela: Etologia, cap a la desmitificació de l'home. Publicacions Abadia de Montserrat, B. 2004, pàgs. 59-65

Article per guardar o imprimir




És permés el plagi total i/o parcial de la pŕgina web.
Els realitzadors d'aquesta únicament demanen que feu constar d'on heu extret el material que ens copieu, gràcies.
Per qualsevol dubte o suggerčncia, contacteu amb el Webmaster