Textos, Apunts, Activitats, Notícies, Links, Fòrum.
MENÚ
Textos

 

George Bush i Charles Darwin

Tots els règims totalitaris, tant de dretes com d’esquerres, han intentat convertir les escoles i les institucions educatives en clons del poder, en petites cèl·lules al servei de l’única veritat que institueix el dictador de torn

EL PUNT- 23/02/06 tribuna

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ.

Generalment, associem el fonamentalisme amb el món islàmic, però perdem de vista que hi ha altres formes de fonamentalisme, de vegades, més subtils o menys visibles socialment, però que tenen, igualment, greus conseqüències. Un dels àmbits més perillosos on actua el fonamentalisme és el de l’educació. En aquesta esfera, el fonamentalista es troba amb un públic inexpert, receptiu a tot allò que se li presenta com a dogma de veritat. El nen no oposa resistència al que se li diu. Es fia de l’adult i de la seva paraula. Després, a mesura que va creixent, posa sota sospita el que li diu el mestre, però d’entrada, hi té una actitud de confiança.

Un exemple d’adoctrinament ideològic el trobem a moltes escoles dels Estats Units d’Amèrica on per indicació de George Bush es nega que s’expliqui la hipòtesi evolucionista de Charles Darwin i es presenta l’origen del món segons una interpretació literal del Gènesi. Aquesta intromissió del poder en l’esfera educativa, que també es produeix, en altres països de món «civilitzat», és, d’entrada, un mal símptoma. L’intent de segrestar ideològicament la mainada és un abús de poder que no pot tolerar-se. Tots els règims totalitaris, tant de dretes com d’esquerres, han intentat convertir les escoles i les institucions educatives en clons del poder, en petites cèl·lules al servei de l’única veritat que institueix el dictador de torn. Amb tot, aquests intents sempre han fet fallida. A curt o a llarg termini, l’educand pren consciència de la manipulació ideològica a què ha estat sotmès i obre els ulls a una veritat més gran.

Com diu el filòsof liberal Karl Popper, L’origen de les espècies (1859) de Charles Darwin no és, en sentit estricte, una teoria científica, però és la hipòtesi més plausible per entendre d’on venim i quin és el nostre origen com a espècie humana. Cal resoldre la qüestió de l’esglaó perdut, entre moltes d’altres, però la hipòtesi anterior a l’evolucionisme, el feixisme, que s’atribueix a sant Agustí, és descartada per tots els paleontòlegs del món.

George Bush intenta recuperar la idea d’un univers creat per Déu tal i com és narrat en el Gènesi. Cal dir, en honor a la veritat, que Charles Darwin no tan sols no nega Déu, sinó que, a més a més, s’hi refereix explícitament en la seva coneguda obra i considera que és l’arquitecte que guia i dissenya tot el procés evolutiu. Contra el que pensa George Bush, Darwin no nega l’existència d’un Déu, sinó que la pressuposa. Ras i curt, l’evolucionisme és una hipòtesi de treball, però no una explicació del sentit últim del món. Des de l’evolucionisme s’intenta explicar com va originar-se l’espècie humana, quins processos van fer possible la seva emergència, però, en si mateixa, ni nega, ni confirma l’existència de Déu. La fe en Déu és independent de l’evolucionisme. Hi ha evolucionistes que van creure i creuen en Déu i n’hi ha també que són agnòstics o, senzillament, no consideren que sigui una hipòtesi necessària per explicar el món. En qualsevol cas, l’ateisme no es dedueix de l’evolucionisme, com tampoc la fe. Són opcions anteriors, lliures i respectables, però mai no han de servir d’excusa per posar en entredit una de les hipòtesis més plausibles per entendre d’on venim. L’ateisme de Monod no està demostrat científicament, com tampoc no ho està la fe de Darwin.

El llibre del Gènesi, interpretat simbòlicament no entra en contradicció amb la hipòtesi evolucionista de Charles Darwin, però això suposa un esforç per captar l’esperit del text i anar més enllà de la lletra. Els assessors de George Bush haurien de saber que segons la teoria de la història de les formes literàries, el primer llibre de la Bíblia cal que sigui interpretat com un gènere essencialment al·legòric i simbòlic. No hi ha, doncs, incompatibilitat entre George Darwin i la Bíblia. El gran jesuïta francès Pierre Teilhard de Chardin es va encarregar de mostrar-ho ja fa molts anys. Certament, va haver de barallar-se amb els dogmàtics i també amb els evolucionistes ateus, però va mostrar que l’evolucionisme era plenament compatible amb la tesi d’una ment intel·ligent creadora.

No deixa de ser significatiu que cinquanta anys després de la mort de Teilhard de Chardin (1955), es plantegi aquesta qüestió de manera antinòmica i que això tingui lloc en el suposat país de les llibertats.



 




És permés el plagi total i/o parcial de la pŕgina web.
Els realitzadors d'aquesta únicament demanen que feu constar d'on heu extret el material que ens copieu, gràcies.
Per qualsevol dubte o suggerčncia, contacteu amb el Webmaster