UN PENSADOR ESSENCIAL: Les anàlisis
de Lévi-Strauss ens ajuden a conèixer-nos
millor
DOLORS COMAS D'ARGEMIR
CATEDRÀTICA D'ANTROPOLOGIA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA
I VIRGILI
Claude Lévi-Strauss deia en
una entrevista molt recent: "Estem en un món
al qual jo ja no pertanyo. Ja no és el meu".
Em va impressionar. Es negava a reconèixer,
als seus 97 anys, que podia seguir fent aportacions a la
interpretació de la nostra societat; ell, precisament,
que al llarg de la seva obra ha tractat els universals de
la cultura, així com (i no és en absolut contradictori)
les diferències entre cultures, una qüestió
que continua sent tan rellevant avui dia.
Per aquesta raó, m'ha alegrat
molt la notícia de la concessió del Premi
Internacional Catalunya. Perquè és una manera
de dir-li a Lévi-Strauss que segueix formant part
del nostre món, i de manera rellevant.
Com a antropòleg Lévi-Strauss ha fet importants
contribucions a l'anàlisi del parentiu, de la mitologia
i dels sistemes de pensar. Però, a més a més,
ha influït profundament en la renovació de les
ciències humanes des de la perspectiva de l'estructuralisme.
El seu llibre més conegut,
Tristos tròpics (1955), relata les experiències
que va viure en la seva estada amb els indis del Brasil
i avui és una obra de referència tant antropològica
com literària. Però n'hi ha molts més,
com avui s'encarreguen de recollir àmpliament els
mitjans de comunicació.
Em sedueix especialment El pensament
salvatge (1962), on mostra la lògica de sistemes
de pensament diferents de l'occidental, i ens fa sentir
menys arrogants. I en els temps que corren no va malament
rellegir el seu Raza e historia (1952), que és un
text contra el racisme, on rebutja la suposada superioritat
de la civilització occidental.
"Res s'assembla tant al pensament
mític com la ideologia política", ens
explica. ¿Què els sembla? Lévi-Strauss
desmitifica els nostres propis mites i així ens fa
pensar.
Ens ensenya molt sobre nosaltres
a través de les seves anàlisis sobre els altres.
Ens confronta amb la diferència cultural, els mecanismes
de les relacions socials i les estructures inconscients.
Ens dóna instruments per entendre i per respectar
el nostre món. Només fa falta que els vulguem
fer servir. No- més això.
Noticia publicada a la pàgina 68 de l'edició
de 3/31/2005 de El Periódico