Textos, Apunts, Activitats, Notícies, Links, Fòrum.
MENÚ
Notícies

Inici

Textos

Apunts

Activitats

Notícies

Links

Fòrum

 

 

IN MEMORIAM
En la mort d'un gran naturalista

Joandomènec Ros
Catedràtic d'Ecologia de la UB i membre de l'IEC

El professor Ramon Margalef va morir diumenge a la matinada; encara no feia una setmana que havia fet els 85 anys, i fins fa un mes encara passava pel departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona; precisament el darrer dia hi féu una presentació en les sessions de comunicació científica i debat que hi fem cada dimecres, i que ell promogué fa un quart de segle.

Margalef fou un dels científics més notables d'aquest país, i la seva contribució fou immensa en àmbits de la ciència que abasten des de la limnologia i l'oceanografia biològica fins a l'ecologia teòrica. Fa menys d'un any li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat pels seus mèrits. Margalef havia rebut ja la Medalla Narcís Monturiol (1983) i la Creu de Sant Jordi (1997), que són només algunes de les distincions internacionals i premis que obtingué al llarg de la seva vida.

En ciència, assolir els guardons internacionals que va rebre està reservat a molt poques persones, i que el reconeixement s'estengui al llarg de mig segle és extraordinari. I és que Margalef, que durant sis dècades es dedicà activament a la recerca científica, començà a ser conegut internacionalment a partir de l'article La teoría de la información en ecología (1957), en el qual proposava l'aplicació de la teoria de la informació a l'estudi de la diversitat d'espècies d'un ecosistema.

Tan interessant i trencador va ser l'article, publicat en les Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, que fou traduït a l'anglès a la revista General Systems (1958). Ensems a l'article On certain unifying principles in ecology (1963) i, sobretot, al llibret Perspectives in Ecological Theory (1968; traduïts a diverses llengües), aquests textos oferien al món una nova i atractiva manera d'entendre l'ecologia, ciència que es trobava encara mancada d'un marc de referència teòric i d'un corpus de paradigmes testables equiparable al d'altres ciències de la naturalesa. Aquesta aproximació teòrica, caracteritzada per un enfocament holístic i integrador, es basava, però, en el coneixement profund dels ecosistemes aquàtics, que Margalef estudià, primer a Espanya i després per gairebé tot el món, des de la dècada de 1940.

Des de l'aparició de les seves primeres publicacions de teoria ecològica fins al darrer dels seus llibres, l'aportació d'aquest naturalista i ecòleg a la comprensió del funcionament de la biosfera ha estat immensa, i reconeguda internacionalment; així, la National Science Foundation declarava el 1998 que els treballs de Margalef sobre dinàmica del fitoplàncton marí dels anys seixanta i setanta s'havien anticipat en diverses dècades, i van marcar el futur camí a seguir en la recerca biològica. De pocs científics, traspassats o vius, s'ha pogut dir que hagin contribuït tant, alhora, al desenvolupament pràctic i teòric d'una ciència com féu el professor Margalef.

La seva producció científica, es mesuri com es mesuri, fou ingent. Així, el nombre d'articles científics publicats voreja els quatre-cents; malgrat que no tots han aparegut en revistes de l'SCI, durant molts anys Margalef va ser l'investigador espanyol més citat; compartia amb Ramón y Cajal i Ochoa el fet de ser un dels tres científics espanyols més rellevants en les ciències de la vida, d'un total de 95 investigadors de tot el món. Com a professor i investigador, a la UB i a l'IIP, però també en altres centres d'arreu del món, va formar centenars d'ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs a les aules, els laboratoris, el camp i el mar; una quarantena de tesis doctorals dirigides entre 1971 i 2001 no fan justícia a la seva generositat, entusiasme i delicadesa a l'hora d'aconsellar, suggerir i insinuar a dotzenes d'investigadors joves maneres diferents d'abordar vells problemes o d'estudiar àrees verges de la ciència. El Margalef científic i professor universitari ha difòs uns ensenyaments i una manera de treballar que han deixat empremta en un bon nombre d'investigadors, joves i no tant, que al llarg de mig segle hem gaudit del seu mestratge.

Però si Margalef va excel·lir en els camps de la limnologia, l'ecologia marina i l'ecologia teòrica, també féu profitoses contribucions en els de l'ecologia humana, l'evolució, la geologia i la biogeografia. Tanmateix, els seus col·legues, alumnes i amics recordarem en especial la seva dimensió humana, encara més gran i influent que la científica. El seu enorme bagatge intel·lectual, la seva modèstia, bonhomia, honestedat i bon humor (a voltes càustic, sempre oportú) li donaven una categoria humana que pocs científics assoleixen. Per això es va guanyar l'afecte i el respecte del gremi dels científics i de la societat en general; el trobarem a faltar. Descansi en pau.

 




És permés el plagi total i/o parcial de la pŕgina web.
Els realitzadors d'aquesta únicament demanen que feu constar d'on heu extret el material que ens copieu, gràcies.
Per qualsevol dubte o suggerčncia, contacteu amb el Webmaster