La polèmica sobre el caràcter
Josep-Maria BATISTA i ROCA
JOSEP-MARIA BATISTA I ROCA (1895-1978)
ÉS UN DELS FUNDADORS DE L'ANTROPOLOGIA DE BASE CIENTÍFICA
A CATALUNYA. TOT RECOLLINT ELS ESTUDIS ETNOGRÀFICS
I FOLKLÒRICS DE GRAN TRADICIÓ A CATALUNYA
DES DE LA RENAIXENÇA, -I ESPECIALMENT A PARTIR DELS
TREBALLS DEL SEU PROFESSOR DE FILOSOFIA I ÈTICA TOMÀS
CARRERAS I ARTAU- BATISTÀ UNÍ TEORIA I PRÀCTICA
POLÍTICA, PROPOSANT UNA TEORIA CÍVICA REPUBLICANA,
BASADA EN L'EDUCACIÓ DEL CARÀCTER. AMB DANIEL
CARDONA, MIQUEL FERRER, ABELARD TONA I ALTRES VA ESTAR PRESENT
TAMBÉ EN LES ACTIVITATS INDEPENDENTISTES DEL PERIÓDE
DE PRIMO DE RIVERA I INICIÀ EL MOVIMENT ESCOLTISTA
CATALÀ. DISSORTADAMENT, LA GUERRA EL PORTÀ
A LA UNIVERSITAT DE CAMBRIDGE ON DESENVOLUPÀ TOTA
LA SEVA ACTIVITAT INTEL·LECTUAL, COM A PROFESSOR
D'ANTROPOLOGIA, MENTRE QUE, EN POLÍTICA, DIRIGIA
EL CONSELL NACIONAL CATALÀ AMB GASPAR ALCOVERRO (A
LONDRES) I JOAN BALLESTER I CANALS, CARLES MUÑOZ
ESPINALT I JOAN LUCAS I MASJOAN (A BARCELONA).
ELS TEXTOS DE BATISTA SÓN
DE LLARG ELS MÉS IMPORTANTS DE L'ANTROPOLOGIA CATALANA
DEL SEGLE 20, TOT I QUE HI HAGI UN INTENT POLÍTIC
(QUASI REAIXIT) DE SILENCIAR-LOS PERQUÈ EL MATEIX
BATISTA MAI NO FOU HOME GAIRE PREOCUPAT PER APLEGAR ELS
SEUS ESCRITS EN UNA OBRA DOCTRINAL ÚNICA, SINÓ
QUE ES DISPERSÀ EN CONFERÈNCIES I ARTICLES,
MANIFESTAMENT INSPIRATS EN TOYNBEE. MENTRE ESPEREM LA NECESSÀRIA
"EDICIÓ NACIONAL" DELS SEUS TEXTOS, REPRODUÏM
UNA DOBLE RESSENYA EXTRETA DE "LA PUBLICITAT"
D'UN DEBAT DEL 1928, "INTEL·LIGÈNCIA
I CARÀCTER", AL QUAL ELL MATEIX ATRIBUÏA
UNA IMPORTÀNCIA CABDAL. PERSONES TAN DIFERENTS COM
RAIMON GALÍ I C.M. ESPINALT CONSIDERAREN QUE LA DERROTA
DE BATISTA EN AQUEST DEBAT TINGUÉ UNA GRAN IMPORTÀNCIA
EN LA PEDAGOGIA I EN L'ACCIÓ DE GOVERN REPUBLICANA.
INTEL·LIGÈNCIA I
CARÀCTER
(Publicat a "LA PUBLICITAT",
17 de febrer 1928)
Divendres passat, dia 10, a les set
de la tarda, tingué lloc al local social de la Federació
Catalana d'Estudiants Catòlics, la segona sessió
de Converses d'Estudi, que amb tant d'èxit vénen
desenrotllant-se.
Actuà de president el que
ho és de la Federació Alfred Pérez
Iborra, i fou ponent el senyor J.M. Batista i Roca, que
defensà la següent proposició: "La
secció de Converses d'Estudi de la Federació,
en reconèixer la importància preponderant
de l'educació del caràcter sobre el conreu
de la intel·ligència en la formació
espiritual del nostre poble, veuria amb gust que l'acció
dels nostres intel·lectuals i educadors s'orientés
en aquest sentit". Va fer veure l'intel·ligent
ponent com l'acció és l'element més
eficaç per a la formació de la nostra personalitat;
per assolir homes caldrà fer-los, abans que tot,
d'acció; traslladà sempre aquests concepte
a la vida social, i afirmà amb exemples històrics
que els pobles d'acció havien estat els més
grans; ens recordà, entre els grecs, a Esparta, gran
pel seu geni i vitalitat d'acció del poble.
En acabar aquest substanciós
parlament, va prendre la paraula el seu impugnador, el canonge
d'aquesta Seu doctor Carles Cardó, el qual, amb paraula
fàcil i precisa, s'esforçà a fer veure
a l'auditori que sense la intel·ligència no
hi ha cap acció, ja que -digué en treure una
cita dels escolàstics- res no pot estimar-se si abans
no ha estat conegut. Tomista es manifestà en tot
moment, i, en valer-se dels mateixos exemples històrics
evocats per en Batista i Roca, afirmà el seu raonament,
i digué que Grècia caldria veure si fou gran
pel geni d'acció dels espartans o per la força
cognoscitiva de Plató Aristòtil i tants altres
savis que va veure néixer.
A continuació parlaren en
el torn d'espontanis els senyors Perpinyà Grau, com
a intel·lectualista, i Marc Aureli Vila i Alexandre
Satorres per l'acció.
Fins al temps reglamentari que els
concedí, tornà a parlar En Batista i Roca,
el qual digué que en cap moment havia volgut negar
la força de la intel·ligència sobre
la formació de l'home, però s'afermava en
què un mínimum d'aquesta era suficient, i
calia, en canvi, treballar per fer homes decidits que tanta
manca fan en els pobles. El doctor Cardó contestà,
i va rebatre l'exposat pels senyors Vila i Satorres, en
especial el d'aquest darrer, que defensà l'acció
amb l'exemple del pragmatisme i l'utilitarisme ianqui, i
afirmà que, lluny de tenir el justificatiu dels actes
pels seus resultats, cal, per damunt d'això, tenir
una norma fixa que els meni i ens digui quan aquests són
bons o dolents. Això ens ho ha de donar la facultat
lluminosa. La intel·ligència: per aquesta
l'home és amo i senyor; per la voluntat, l'home és
esclau.
Acabà dient que a casa nostra
creia que hi havia molts homes d'acció que foren
capaços de tot, però que els mancava algú
que els dirigís, que encarrilés els esforços
latents de tots ells.
Posada a votació la proposició
del senyor J.M. Batista i Roca, fou desestimada per gran
majoria de vots.
DEBATS
(Publicat a "LA PUBLICITAT",
29 de febrer 1928)
A la Federació Catalana d'Estudiants
Catòlics ha començat una Secció de
Debats o Converses d'Estudis, que bé mereix que atragui
l'atenció de la nostra gent intel·ligent.
Aquestes converses o debats estan
organitzats a semblança de les que tenen lloc a les
associacions d'estudiants anglesos. Un tema social, econòmic,
artístic, polític, etc., és sotmès
a discussió. Un ponent i un contraponent, prèviament
designats, consumeixen uns torns de duració igual,
limitada en la defensa i en la impugnació, respectivament,
de la proposició debatuda. Altres torns més
curts són concedits a altres estudiants que hagin
demanat que els fos reservada la paraula en el debat. Després
poden parlar breus minuts, per qüestions de detall
o aclariment, un nombre determinat de presents. Finalment
el president del debat fa el resum de la discussió,
i la proposició és sotmesa a votació
entre els presents.
Són obvis els avantatges educatius
dels debats. Els que prenen part en els debats han d'estudiar
a fons problemes vius que interessen la col·lectivitat,
aprenen a exposar-los clarament i a portar una discussió
serena i raonada -un entrenament parlamentari de bona llei.
Finalment els qui prenen part en la votació es veuen
forçats així a prendre part en la discussió,
a formar-se un criteri sobre la qüestió debatuda
i a sortir de l'estat d'inhibició a què tots
propendim a caure.
A Anglaterra aquests debats d'estudiants
-principalment els de les Universitats d'Oxford i Cambridge-
són seguits pel públic amb un especial interès.
És sabut que els futurs polítics i administradors
de l'Imperi són formats en aquestes Universitats,
i els criteris exposats en els debats són presos
no sols com una manifestació de la manera actual
de pensar de la joventut universitària, sinó
com un indici de les possibles orientacions futures de la
vida anglesa.
Tota la vida recordaré la
profunda impressió que em feren dos debats que vaig
poder presenciar a la "Oxford Union Debating Society"
quan jo era estudiant d'aquella Universitat el curs 1919-1920.
La Universitat d'Oxford estava llavors atapeïda d'estudiants
que tornaven a llurs estudis acabat de prendre part a la
guerra que els havia interromput -qualsevol pot imaginar-se
fàcilment els sentiments que és de suposar
tindrien envers llurs antics enemics. Doncs bé, un
dels debats -equànime, correcte, elevat- fou al voltant
de la proposició: "La Societat de Debats de
la Unió d'Oxford creu que l'haver guanyat la guerra
no ens dóna dret a abusar de la victòria".
Totes aquelles idees morals del poble anglès de justícia
i "fair play", i àdhuc el seu esperit esportiu,
triomfaren sobre els odis i rancúnies de la guerra,
i la proposició fou aprovada.
En aquells temps el Sinn Fein havia
ja proclamat la República a Irlanda, i alguns fets
d'armes aïllats feien preveure la lluita resolta, èpica,
que dintre poc havia d'enrogir l'illa verda. En aquell moment
passional fou presentada a discussió entre els estudiants
de la Universitat d'Oxford aquesta proposició: "La
Oxford Union Debating Society creu que l'únic responsable
de l'estat de coses a Irlanda és el Parlament britànic".
L'admirable sentit polític d'Anglaterra, que ha sabut
travar tota l'estructura de l'Imperi amb uns lligams tan
elàstics i tan ferms, triomfà entre els estudiants,
i la proposició fou aprovada.
La Federació d'Estudiants
Catòlics ha celebrat ja dos debats (...)
En el segon debat em va tocar a mi
l'alt honor de tenir per impugnador el doctor Carles Cardó,
prevere, en la defensa que vaig fer d'aquesta proposició:
"La F.C. d'E.C., reconeix la importància preponderant
de l'educació del caràcter sobre el conreu
de la intel·ligència en la formació
espiritual del nostre poble, i veuria amb gust que l'acció
dels nostres intel·lectuals i educadors, s'orientés
en aquest sentit".
Un resum del debat ha estat ja publicat
en aquestes pàgines. Sols diré ara, doncs,
que en essència la defensa de la proposició
consistí en fer notar que per a l'engrandiment d'un
poble no és suficient la vida de la pura intel·ligència
i sensibilitat; calen homes de caràcter i de temperament
pràctic per a realitzar, a pesar de totes les dificultats,
els projectes intel·lectuals. Un poble no en té
prou amb homes de sensibilitat refinada, o d'alta intel·ligència,
amb artistes, savis o intel·lectuals; calen homes
de tremp, de gran voluntat, inclinats a l'acció,
capaços d'empreses de gran volada. Artistes o intel·lectuals
poden fer gran un poble en moments de pau, però sols
els homes de caràcter i d'energia el salvaran en
moments crítics.
La impugnació de la proposició
debatuda consistí fonamentalment en la defensa de
la funció directiva de la intel·ligència.
Passada a votació, la proposició fou rebutjada.
El 83% dels estudiants assistents al debat votà en
contra; només el 17% votà a favor. Tenim així,
doncs, un índex de la manera de pensar de la nostra
joventut universitària. La immensa majoria d'ells
refusen que la formació del caràcter dels
ciutadans tingui una influència preponderant en la
vida d'un poble.
Per contra, d'educadors, de psicòlegs,
d'economistes i d'altres he sentit sovint planys contra
la feble formació del caràcter de la nostra
gent i l'afirmació de què cal enfortir l'educació
moral donada al nostre poble. Citem com a exemple, l'afirmació
de Carles Pi i Sunyer en el seu llibre sobre "L'aptitud
econòmica de Catalunya" que la causa principal
de la decadència econòmica era deguda a una
reculada del nostre caràcter, quant a empenta i iniciativa,
i que la primera tasca a emprendre si hom vol recobrar l'antiga
prosperitat és endurir novament el tremp de la raça.
Crec que el dilema que enclou la proposició debatuda
-"a què hem de tendir en la formació
espiritual del nostre poble, a fer intel·lectuals
o homes de caràcter?"- té una importància
fonamental. I crec, a més, que així com ha
estat discutida i jutjada pels estudiants, caldria que fos
debatuda i jutjada també pels nostres educadors,
els intel·lectuals mateixos i tots aquells que tenen
la responsabilitat de guiar i formar la gent. Un tal debat
podria ésser riquíssim de suggestions i -cal
esperar-ho- de resultats pràctics per a la nostra
orientació col·lectiva. No crec que prevalgués
el criteri passiu d'inhibir-se d'aquest problema fonamental
d'orientació.
Victor Castells (ed.): CARÀCTER I NACIÓ.
ESCRITS DE JOSEP-MARIA BATISTA I ROCA. Barcelonesa d'Edicions,
1996, Bcn, pp. 69-74
Article per guardar o imprimir 
